Després de ser humiliat a un torneig de poker i haver recorregut dues vegades el Boardwalk, queden poques coses per fer a Atlantic City. Si t’han sobrat alguns dollars els pots posar al tanga d’alguna streeper, però mai seguir jugant. Al casino veus gent que porta des de 1987 jugant a la mateixa màquina. És financerament possible tenint en compte que hi ha escurabutxaques d’1 cèntim, que la beguda del casino és gratis i que, de tan en tan, porten pizza pels ludopates. Amb 1000 euros pots estar gairebé 25 dies jugant non stop al ritme de 4 tirades/minut. És massa temptador.
Si deixes lluny el cutrerío encantador d’Atlantic City i la seva flaire de jubilat ludòpata, una bona opció de rehab és anar a passar un dia de platja a Cape May, un lloc preciosament inquietant. Casetes victorianes pintades de colors vius i decorades amb abudants flors. Carrers que de tan perfectes semblen les típiques zones de botigues de Disney World. Una llarga platja amb socorristes musculats disposats a morir per tu i bars amb música en directe tot el dia on blancs de classe mitja-alta desborden felicitat entre margarites de 20$. El típic indret que mereix ser assetjat per un tauró blanc de 8 metres o patir el més terrible psicokiller.
Conscients que per pagar una nit en aquell indret segurament hauríem de prostituir a la única noia del grup i vendre alguns òrgans vitals, decidim agafar el cotxe i anar a dormir a Filadelfia (Pensilvania).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada